Història
( VIII ) La Generalitat de Catalunya a l'exili (1939-1977)

Encara no acabada la guerra, el general Franco tornà a abolir la Generalitat (1938), igual que ho havia fet Felip V (1716). La desfeta del 1939 dugué el Govern català i els membres del Parlament i milers de ciutadans a l'exili. El President de Catalunya, Lluís Companys, a petició de les autoritats franquistes de Madrid, fou detingut l'agost de 1940 a la població francesa de La Baule per tres agents de la policia militar alemanya i lliurat al Govern de Franco. Jutjat al castell de Montjuïc de Barcelona per un tribunal militar i condemnat a mort, fou executat el 15 d'octubre de 1940.

El President Josep Irla (1876-1958)

Com els seus predecessors, fou diputat a Corts i al Parlament de Catalunya (1932) per Esquerra Republicana de Catalunya. Fou el darrer President del Parlament abans de la seva abolició pel general Franco. Mort executat el President Companys el 1940 i trobant-se Irla a l'exili, assumí la Presidència de la Generalitat d'acord amb les previsions de la legislació catalana. Formà un govern de personalitats a l'exili, nomenà conseller primer del Govern Josep Tarradellas i dimití el maig de 1954. Va morir el 1958 a l'exili (França). Atesa la impossibilitat de reunir-se el Parlament en aquelles circumstàncies de dispersió, Josep Irla, que havia estat elegit President del Parlament l'octubre de 1938, assumí interinament la Presidència de la Generalitat a l'exili, fins que, el 7 de maig de 1954, Josep Irla dimití les seves funcions. La necessitat de garantir la continuïtat de la Presidència de la Generalitat en una situació que impedia el funcionament normal de les institucions de Catalunya portà a l'elecció d'un nou president per diputats del Parlament de Catalunya que es reuniren el 7 d'agost de 1954 a l'ambaixada espanyola de Mèxic, país que no havia reconegut el règim polític de l'Espanya franquista instaurat el 1939. Fou elegit President de la Generalitat Josep Tarradellas, en qui Josep Irla ja havia delegat les seves funcions executives l'any 1952 i que el 1937 havia estat conseller primer del Govern català i conseller de Finances. Tarradellas es convertí en dipositari de la Generalitat i va ser reconegut com a tal per les forces polítiques catalanes.


El President Josep Tarradellas (1899-1988)

Milità de jove en diverses organitzacions d'esquerra i nacionalistes. El 1931 fou secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya. Diputat a les Corts Constituents espanyoles del 1931, fou conseller de Governació i de Sanitat sota la presidència de Francesc Macià, i durant la guerra civil de 1936-1939, conseller de Serveis Públics, Economia i Finances, i Cultura. Exiliat a França el 1939, en dimitir el President Josep Irla fou elegit President de la Generalitat a l'exili a l'ambaixada de la República Espanyola a Mèxic l'any 1954. Després de la mort del general Franco el 1975, el 1977 fou cridat a Madrid pel President del Govern Adolfo Suárez (també fou rebut pel rei) i negocià d'acord amb les forces polítiques de Catalunya el restabliment de la Generalitat que tingué lloc l'octubre del mateix any. Rebut solemnement a Barcelona, constituí un govern d'unitat nacional. Tarradellas havia mantingut la institució a l'exili i representava la continuïtat històrica. Fou l'únic governant del temps de la República Espanyola (1931- 1939) que retornà per exercir funcions de govern en la democràcia reinstaurada. Acabà el seu mandat amb les eleccions al Parlament de Catalunya el març de 1980; a l'abril, el Parlament elegí com a President de la Generalitat Jordi Pujol.



Continuar amb : ( IX ) La segona Generalitat moderna restablerta els anys 1977-1980

fonte: www.gencat.net - Generalitat de Catalunya
 Més...
Història
Símbols
Cultura
Govern
Turism


Amb el suport de :