Història
( VI ) Cap a la recuperació de l'autogovern (s.XIX-XX)

L'acció més decidida i ja directament política, en termes de recuperació efectiva del poder polític perdut amb l'abolició de la Generalitat per Felip V, fou l'Assemblea constitutiva de la Unió Catalanista l'any 1892, que formulà les "Bases per a la Constitució regional catalana" o "Bases de Manresa": s'hi reclamen les Corts Catalanes, un òrgan de poder executiu autònom, el restabliment de l'Audiència de Catalunya com a òrgan de poder judicial, l'ordre públic i l'ensenyament sota control autòcton, i també l'oficialitat del català com a única llengua pròpia del país. El principi bàsic inspirador de les Bases és que "Catalunya serà sobirana del seu govern interior".

En el tombant de segle, el catalanisme polític s'entronca amb un renaixement cultural, artístic i literari important. Catalunya sortia d'una etapa de crisi i postració. Amb la revolució industrial i el dinamisme de la seva societat, ara molt vinculada amb Europa, es convertia en el motor econòmic de la península. El catalanisme assolí una primera vertebració unitària l'any 1906 amb la constitució de Solidaritat Catalana, moviment autonomista en la qual participaven la Lliga Regionalista, la Unió Republicana, la Unió Catalanista, els nacionalistes republicans, els federals, els carlins i els independents. Aquest moviment va sorgir com una protesta per una repressió militar contra òrgans de la premsa catalana de l'època i també per oposar-se a la proposta d'una Llei de jurisdiccions del govern central, netament antidemocràtica i antiautonomista. L'any següent, les eleccions a les Corts donaren una victòria esclatant als candidats de la Solidaritat Catalana.

Els dos homes més representatius de Solidaritat Catalana , Enric Prat de la Riba (1870-1917) i Francesc Cambó (1876-1947), destacaren en la política catalana de principis de segle XX. El primer plasmà en La nacionalitat catalana (1906) una justificació filosòfica del nacionalisme català tendent a la constitució d'un Estat català dins una Federació espanyola, i fou el creador de la Mancomunitat de Catalunya. La Mancomunitat, constituïda l'any 1914 i basada en la unió de les diputacions provincials catalanes, representà el reconeixement de la unitat territorial de Catalunya. Era integrada per una assemblea que aplegava els noranta-sis diputats de Catalunya a les Corts espanyoles, i pel Consell format per vuit consellers i el President, Prat de la Riba. La seva acció política va estar regida pel consens entre les diferents orientacions presents, fossin o no catalanistes.

En morir Prat, va ser presidida per Josep Puig i Cadafalch. Sense cap altre pressupost que l'acumulat per les quatre diputacions provincials, amb Prat la Mancomunitat impulsà l'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l'Escola de Bibliotecàries, l'Escola d'Agricultura i l'Escola del Treball, entre d'altres organismes. Tingué una tasca destacada en les obres públiques, assenyaladament les dedicades a la comunicació, on destaca l'extensió de la xarxa telefònica, en l'assistència social i en la preparació tècnica dels funcionaris i directius propis. L'any 1918-1919 impulsà una campanya pro Estatut d'Autonomia. La Mancomunitat fou abolida el 1925, per la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930).

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol 1879-1917)

Home de partit, de govern i de doctrina. Polític. El 1887 va ingressar al Centre Escolar Catalanista, d'on va sortir una de les primeres definicions nacionalistes del catalanisme. Va tenir càrrecs de responsabilitat dins de la Unió Catalanista. Com a mobilitzador catalanista, va elaborar manifestos de la Unió, entre els quals destaca el "Missatge al Rei dels Hel·lens" (1897). Com a divulgador i pensador catalanista va escriure "Compendi de la doctrina catalanista", "Compendi de la Historia de Catalunya" i va impulsar el diari La Renaixensa. Des de 1899 va impulsar un corrent catalanista polític, primer en el Centre Nacional Català i desprès a la Lliga Regionalista. El 1907 va presidir la Diputació de Barcelona i va redactar el programa de la Solidaritat Catalana (programa del Tívoli). Quan es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, des de la seva presidència va impulsar la normalització de la cultura catalana, la construcció d'infraestructures i la creació d'institucions d'ensenyament especialitzat, amb governs unitaris que mantenien la continuïtat de l'obra. El seu pensament va quedar sintetitzat en "La Nacionalitat Catalana" (1906).


Josep Puig i Cadafalch (Mataró 1869 - Barcelona 1956)

President de la Mancomunitat de Catalunya entre 1917 i 1924. Arquitecte, historiador de l'art i polític. La seva obra més coneguda és la Casa de les Punxes (1903-1905). Especialista en art romànic de fama internacional i promotor de les excavacions d'Empúries. El seu historial catalanista s'inicia com a membre del Centre Escolar Catalanista el 1886. Va formar part de la Lliga de Catalunya, la Unió Catalanista i la Lliga Regionalista, de la qual va ser membre en la Comissió D'Acció Política. Diputat per Solidaritat Catalana, va ser actiu col·laborador d'Enric Prat de la Riba a la Diputació de Barcelona: Junta de Museus, Institut d'Estudis Catalans, etc. En morir Prat el 1917, va ocupar el seu lloc a la Mancomunitat fins que la Dictadura de Primo de Rivera es va apropiar de la institució. Durant la seva presidència va tenir lloc, els anys 1918-1919, la gran campanya proautonomia que va somoure tot Catalunya. Durant la Segona República, la seva activitat política va ser molt reduïda. Exiliat per raó de la Guerra Civil, va tornar a presidir l'Institut d'Estudis Catalans en l'etapa més dura de la persecució anticatalana del general Franco.


Sala de lectura general de la Biblioteca de Catalunya

Creada l'any 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, fou oberta al públic el 1914, en temps de la Mancomunitat amb la seva seu al Palau de la Generalitat. L'any 1929, quan la biblioteca era propietat de l'Ajuntament de Barcelona, va ocupar els edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu, un conjunt del segle XV. Actualment, la Biblioteca ocupa una superfície total de 8820 m2, i té un fons aproximat d'un milió d'exemplars.

La caiguda de la dictadura de Primo de Rivera arrossegà la monarquia, derrocada en les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 que donaren el triomf a les forces republicanes. A Catalunya, aquestes forces ja s'havien coordinat el març de 1930 amb vista a la instauració d'una república federal (Manifest de la Intel·ligència Republicana) que implicava la devolució a Catalunya d'un poder real de govern en el seu territori. El 17 d'agost de 1930 es reunien a Sant Sebastià els representants del republicanisme de tot l'Estat per pactar la instauració de la República. Els representants republicans catalans acudiren a Sant Sebastià condicionant el pacte al reconeixement de les aspiracions catalanes d'autogovern. La solució jurídica acceptada en el Pacte de Sant Sebastià fou que Catalunya expressaria la seva voluntat en un Estatut d'autonomia refrendat pel poble i sotmès a l'aprovació de les Corts constituents en la part referent a la delimitació d'atribucions entre el poder central i el Govern autònom de Catalunya.



Continuar amb : ( VII ) La primera Generalitat de Catalunya de l'època moderna (1931-1939)


fonte: www.gencat.net - Generalitat de Catalunya
 Més...
Història
Símbols
Cultura
Govern
Turism


Amb el suport de :